funció Numpy array.flatten() | Python
En aquest article, explorarem la sintaxi, la definició i l'ús de la funció NumPy `ndarray.flatten()`. Proporcionarem una explicació completa juntament amb un exemple il·lustratiu per millorar la comprensió.
numpy.ndarray.flatten()> Sintaxi de la funció
numpy.ndarray.flatten()> La funció retorna una còpia de la matriu col·lapsada en una dimensió.
Sintaxi: numpy.order.flatten(order='C')
Paràmetres:
- comanda: [{'C', 'F', 'A', 'K'}, opcional] 'C' significa aplanar en ordre de fila principal (estil C). 'F' significa aplanar en ordre de columna major (estil Fortran). 'A' significa aplanar en l'ordre principal de la columna si a és Fortran contigu a la memòria, en cas contrari. 'K' significa aplanar a en l'ordre en què apareixen els elements a la memòria. El valor predeterminat és 'C'.
Tornada: [ndarray] Una còpia de la matriu d'entrada, aplanada a una dimensió.
What is numpy.ndarray.flatten()> Funció a Python?
El numpy.ndarray.flatten()> funció en Python és un mètode proporcionat per la NumPy biblioteca, que s'utilitza àmpliament per a operacions numèriques i matrius. Aquesta funció està dissenyada específicament per a matrius NumPy (ndarrays) i té el propòsit de retornar una còpia aplanada de la matriu d'entrada. El terme aplanat implica que la matriu resultant és una representació unidimensional de l'original, descobrint totes les dimensions imbricades.
numpy.ndarray.flatten()> Exemples de funcions
Hi ha diversos exemples numpy.ndarray.flatten()> funció, aquí estem discutint alguns exemples d'ús general numpy.ndarray.flatten()> Funció que segueixen.
- Funció Numpy Flatten
- numpy.ndarray.flatten() a l'ordre Fortran
- Concatenar matrius aplanades
- Inicialitzar una matriu aplanada amb zeros
- Trobeu el valor màxim a la matriu aplanada
Funció Numpy Flatten
En aquest exemple, el codi utilitza la biblioteca numpy per crear una matriu 2D 'arr'. A continuació, la funció `flatten()` s'aplica a 'arr', convertint-la en una matriu 1D 'gfg', que s'imprimeix. El resultat és una versió aplanada de la matriu 2D original.
Python 3
# importing numpy as geek> import> numpy as geek> arr> => geek.array([[> 5> ,> 6> ], [> 7> ,> 8> ]])> gfg> => arr.flatten()> print> ( gfg )> |
Sortida:
[5 6 7 8]
numpy.ndarray.flatten() a l'ordre Fortran
En aquest exemple, aquest codi utilitza la biblioteca NumPy per crear una matriu de 2×2 'arr'. A continuació, s'aplica la funció `flatten('F')' per aplanar la matriu en l'ordre principal de la columna ('F') i s'imprimeix el resultat.
Python 3
# importing numpy as geek> import> numpy as geek> arr> => geek.array([[> 5> ,> 6> ], [> 7> ,> 8> ]])> gfg> => arr.flatten(> 'F'> )> print> ( gfg )> |
Sortida:
[5 6 7 8]
Concatenar matrius aplanades
En aquest exemple, el codi utilitza NumPy per crear dues matrius 2D, 'array1' i 'array2'. A continuació, aplana ambdues matrius i les concatena en una única matriu 1D anomenada `concatenated_array`. Finalment, imprimeix les matrius originals i el resultat concatenat.
Python 3
import> numpy as np> # Create two 2D arrays> array1> => np.array([[> 1> ,> 2> ,> 3> ], [> 4> ,> 5> ,> 6> ]])> array2> => np.array([[> 7> ,> 8> ,> 9> ], [> 10> ,> 11> ,> 12> ]])> # Flatten the arrays and concatenate them> concatenated_array> => np.concatenate((array1.flatten(), array2.flatten()))> print> (> 'Array 1:'> )> print> (array1)> print> (> '
Array 2:'> )> print> (array2)> print> (> '
Concatenated Array:'> )> print> (concatenated_array)> |
Sortida:
Array 1: [[1 2 3] [4 5 6]] Array 2: [[ 7 8 9] [10 11 12]] Concatenated Array: [ 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12]
Inicialitzar una matriu aplanada amb zeros
En aquest exemple, el codi utilitza la biblioteca NumPy per crear una matriu 2D anomenada `array_original`. A continuació, aplana aquesta matriu i crea una nova matriu aplanada anomenada `flattened_zeros` amb la mateixa forma, inicialitzada amb zeros. Finalment, imprimeix tant la matriu 2D original com la matriu aplanada plena de zeros.
Python 3
import> numpy as np> # Create a 2D array> original_array> => np.array([[> 1> ,> 2> ,> 3> ],> > [> 4> ,> 5> ,> 6> ]])> # Flatten the array and initialize a new flattened array with zeros> flattened_zeros> => np.zeros_like(original_array.flatten())> print> (> 'Original Array:'> )> print> (original_array)> print> (> '
Flattened Zeros Array:'> )> print> (flattened_zeros)> |
Sortida:
Original Array: [[1 2 3] [4 5 6]] Flattened Zeros Array: [0 0 0 0 0 0]
Trobeu el valor màxim a la matriu aplanada
En aquest exemple, el codi utilitza NumPy per crear una matriu 3×3 anomenada `array_original`. A continuació, aplana la matriu, troba el valor màxim a la versió aplanada i imprimeix la matriu original juntament amb el valor màxim.
Python 3
import> numpy as np> # Create a 3x3 array> original_array> => np.array([[> 4> ,> 12> ,> 8> ],> > [> 5> ,> 9> ,> 10> ],> > [> 7> ,> 6> ,> 11> ]])> # Flatten the array and find the maximum value> max_value> => original_array.flatten().> max> ()> print> (> 'Original Array:'> )> print> (original_array)> print> (> '
Maximum Value in Flattened Array:'> , max_value)> |
Sortida:
Original Array: [[ 4 12 8] [ 5 9 10] [ 7 6 11]] Maximum Value in Flattened Array : 12
